Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat el director d'Oikonomics des que es va fundar, ara fa deu anys. Aquesta publicació divulgativa reflexiona sobre les transformacions del sector econòmic i empresarial en un món que canvia ràpidament per l'impacte de la tecnologia. En aquesta entrevista, Gomis fa balanç dels deu anys d'existència de la revista i ens explica com ha evolucionat en paral·lel als canvis socials i tecnològics que hem viscut com a societat.
Quina valoració fas de la revista Oikonomics en el seu desè aniversari?
Estem molt satisfets d'haver assolit aquesta fita.Oikonomicsva néixer en el marc dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, que no tenien cap revista, amb l'objectiu d'analitzar les transformacions que provoquen les interseccions entre economia i empresa en la societat actual. El nostre objectiu era interpretar les conseqüències d'aquesta transformació, especialment els canvis derivats de la producció i l'intercanvi d'informació i coneixement.
Després d'una reflexió inicial, vam decidir canalitzar aquests objectius amb una revista acadèmica divulgativa, en lloc de fer-ho amb una revista científica. Vam optar per una publicació que actués de nexe d'unió entre les comunitats acadèmiques i els agents socials, les empreses i les organitzacions involucrats en els processos de canvi. En totes les ocasions, hem posat l'accent en l'impacte social de les activitats econòmiques. Per això,Oikonomicses defineix com la revista d'economia, empresa i societat de la UOC. En conclusió, fem un balanç molt positiu dels objectius assolits dins de les nostres possibilitats i amb els recursos de què disposem.
Com ha evolucionat la revista durant aquest temps?
Oikonomics va néixer amb dues edicions anuals, cadascuna dedicada a un tema monogràfic que interpreta la dimensió i les conseqüències de les transformacions socials, tot vinculat a l'oferta formativa i la recerca dels nostres Estudis. Aquest model busca tractar amb profunditat i rigor temes clau per entendre els canvis que identifiquem i, al mateix temps, facilitar la sostenibilitat econòmica de la revista.
Encara que el model continua sent el mateix, els temes que tractem han evolucionat ràpidament. Tot és més complex i incert, fet que accentua la necessitat que existeixin revistes com la nostra. Els debats del Consell de Redacció són cada vegada més rics com a conseqüència d'aquesta major complexitat. Gràcies a aquest esforç, les 22 edicions publicades fins ara s'erigeixen com una anatomia de les transformacions que estem vivint.
A banda de la temàtica, ha canviat el format de la publicació?
Les primeres deu edicions de la revista es van publicar també en paper, en una edició limitada distribuïda a col·lectius que podien estar interessats en els continguts específics de cada edició. Per qüestions de sostenibilitat ambiental i econòmica, vam deixar de publicar les edicions en paper.
Normalment, celebrem un acte presencial de presentació de cada número, excepte durant la pandèmia, que ho vam fer en format virtual (seminari web). Els continguts audiovisuals han anat guanyant força en cada edició i aquesta és una de les línies que volem potenciar.
En l'àmbit institucional, s'ha fet un esforç perquè hi hagi una major col·laboració i més sinergies entre les diferents revistes digitals científiques i de divulgació d'accés obert impulsades pels Estudis i centres de recerca de la UOC.Compartim procediments de treball, i l'equip de Ciència Obertaorganitza seminaris amb temàtiques d'interès comú i dona suport a la producció editorial i als responsables de les publicacions. Tot plegat és clau per al bon funcionament de les revistes.
Els principis originals continuen sent els mateixos?
Els objectius són essencialment els mateixos; el que ha canviat és l'entorn, però això reforça encara més els nostres objectius.
La nostra revista és molt coneguda entre la comunitat acadèmica dels Estudis d'Economia i Empresa, tant pels estudiants com pel professorat i els alumni, entre d'altres. També és interessant per a la resta del sistema universitari català, espanyol i d'Amèrica Llatina (Oikonomics s'edita en català i castellà). De fet, més del 40% dels lectors provenen d'Amèrica Llatina. Però també volem incidir en els agents socials involucrats en processos de decisió que tenen un impacte sobre la societat. Per aquest motiu, la revista supera l'àmbit econòmic i aborda temàtiques interessants per a altres col·lectius, com la resta d'Estudis de la UOC.
Sobre quines temàtiques que reflecteixen els canvis que vivim heu reflexionat?
Entre molts altres temes, hem parlat sobre les persones i les organitzacions davant les noves maneres de treballar, el gènere i l'empresa, les finances ètiques, l'economia social, les realitats i els desafiaments de la Unió Europea o les xarxes socials. Són aspectes que poden interessar a qualsevol persona amb inquietuds que busca rigor en la informació, més enllà del seu perfil formatiu o professional. També hem reflexionat sobre temàtiques de manera transversal, des de perspectives com la sostenibilitat, la transformació digital o la intel·ligència artificial.
Una de les nostres ambicions és actuar com a complement de les revistes acadèmiques científiques i difondre el seu coneixement a agents socials que hi poden estar interessats, però que no hi poden accedir fàcilment per diversos motius. D'una banda, perquè la majoria d'aquestes publicacions són de pagament (malgrat el finançament públic per generar coneixement); i de l'altra, perquè utilitzen un llenguatge molt especialitzat.
Les revistes comOikonomicshan de tenir una funció social i posar l'abast dels diferents col·lectius tot aquest coneixement en obert.
Quines han estat les principals fites aconseguides?
La principal ha estat publicar 22 edicions, cadascuna amb un monogràfic rigorós i amb diferents perspectives que permeten disseccionar temes clau per entendre les transformacions que vivim. També vull destacar el compromís dels Estudis d'Economia i Empresa amb la revista, que ha estat clau per assolir la fita d'aquests deu anys.
Oikonomics ha estat un element de cohesió dins dels Estudis i ha permès canalitzar bona part del coneixement que es genera en la docència i la recerca. Vull destacar la implicació de les direccions d'Estudis, començant per Àngels Fitó, directora dels Estudis en els inicis de la revista i qui va impulsar-ne el naixement, un suport que també han continuat les direccions posteriors de Maria Jesús Martínez i, actualment, de Xavier Baraza. Cal destacar també el treball qualitatiu fonamental i el compromís dels membres del Consell de Redacció des del primer dia, així com la implicació del professorat, la major part del qual ha col·laborat publicant articles o coordinant algun dels monogràfics.
Malgrat que hem publicat articles que han superat les 20.000 visualitzacions, som conscients de les limitacions, ja que revistes d'alt valor afegit com la nostra no es poden comparar amb l'impacte que generen els continguts publicats pels anomenatsinfluencers, que obtenen milions de visualitzacions, tot i que sovint tracten qüestions intranscendents. Però això no ens desanima, sinó que ens referma en la necessitat de la nostra feina.
En l'àmbit de l'impacte social, us considereu satisfets?
Fent honor al nom de la revista, que definim com d'economia, empresa i societat, estem contents d'haver abordat els principals objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Així, hem reflexionat especialment sobre treball i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; salut i benestar; educació de qualitat; reducció de les desigualtats, i igualtat de gènere.
A quins grans reptes heu hagut de fer front?
Sempre hem estat conscients de les limitacions econòmiques i de dedicació dels col·laboradors. Per això vam dissenyar un model de revista que s'ajustés a les nostres necessitats i fos sostenible, i això ho hem aconseguit. També ens preocupava poder tenir una massa crítica de col·laboradors, atès que les revistes divulgatives no tenen gaire rellevància en els processos d'acreditació del sistema universitari.Però ha estat una satisfacció comprovar que el professorat, tant de la UOC com d'altres universitats, i professionals de diferents àmbits han adoptat el compromís de voler transmetre coneixement i tenir un impacte social positiu. De manera que aquesta dificultat també l'hem superat.
A més, teníem dubtes sobre el procés de producció editorial, que ens van ajudar a resoldre Lluís Rius, aleshores director de Comunicació de la UOC, i Maria Boixadera, en la coordinació editorial.
Quin ha de ser el rol d'Oikonomics a la universitat i a la societat en general?
Les universitats estan cridades a tenir un paper crucial en el debat social i en l'àmbit de la recerca, la docència i la generació i transferència de coneixement, especialment en la difusió d'aquest coneixement a la societat, un dels objectius principals d'Oikonomics. El professorat, especialment el de la UOC, ja és força present als mitjans, on ofereix la seva expertesa. No obstant això, considero essencial que les universitats tinguin canals propis, com ara revistes divulgatives, per participar en els debats socials a través d'un format que permeti que els seus missatges es canalitzin sense les restriccions inherents als mitjans de comunicació.
Cada dia és més important reivindicar la fiabilitat de les fonts d'informació, i la universitat, amb el seu segell de qualitat, ha de tenir un rol fonamental en un escenari en què l'elaboració de continguts que impliquin investigació no és assumible per a la majoria d'organitzacions.
La UOC i, en general, la resta del sistema universitari reconeixen cada vegada més que aquest tipus de publicacions han de ser reconegudes en processos d'acreditació importants per a la carrera del professorat. És un camí complicat, però necessari.
Quins temes candents teniu pensat abordar en un futur?
Habitualment treballem amb una previsió de temes per a les tres properes edicions. Acabem de publicar l'edició de l'aniversari, que aborda els reptes de futur de la societat del benestar, una qüestió de gran actualitat. Hi reflexionem de manera holística, tractant-ne aspectes com el paper de l'Estat, la sostenibilitat de les pensions, l'educació, la salut i també qüestions sobre el benestar personal.
En les dues properes edicions analitzem les tendències del mercat laboral i els nous paradigmes que plantegen els processos de digitalització a les organitzacions, que han de ser sostenibles des de la perspectiva ambiental, social i econòmica. L'objectiu és interpretar la dimensió i les conseqüències de la transformació que vivim, especialment des de la perspectiva de la producció i l'intercanvi d'informació i coneixement.
